L’osteopatia és una ciència relativament recent que va tenir el seu origen a finals del segle XIX als Estats Units. El D. Andrew Taylor-Still (1828-1917) fou el seu fundador i qui va enunciar els grans principis que regeixen a aquesta medicina natural.

L’osteopatia té el seu mèrit en haver recopilat les tècniques manipulatives de les més diverses cultures, harmonitzant-les i estudiant-les sota els conceptes moderns d’Anatomia, Fisiologia i Semiologia. Es tracta doncs, d’una disciplina terapèutica manual que posa especial èmfasi a l’estructura del cos. Per això, i amb la finalitat de trobar la causa que provoca el desequilibri de la salut del pacient, l’osteòpata utilitza tots els medis de diagnòstic moderns necessaris (RMN, RX,...), així com la seva principal eina: la mà.

La mà de l’osteòpata sent i escolta el moviment de les diferents estructures del cos (articulacions, músculs, fàscies, ossos del crani, vísceres,..), i així d’aquesta manera detecta i tracta el problema.

Sovint, l’origen del trastorn no es troba localitzat a la zona dolorosa, per aquesta raó l’exploració inicial global en l’osteopatia és primordial.
L’objectiu de l’osteopatia és la d’ajudar a que sigui el propi cos qui corregeixi les seves patologies i desequilibris mitjançant la tècnica manual osteopàtica.